Run Granuja

by Gris-Gris

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €5 EUR  or more

     

1.
03:40
2.
02:57
3.
02:35
4.
5.

about

LA PRENSA sobre RUN GRANUJA

"Somos fans declarados de los castellonenses Gris-Gris, y nos sigue sorprendiendo que los cinco temas de su Run Granuja no hayan despertado en interés de discográficas con posibles. Les perdimos la pista tras pasar por los Rockaway Studios y nos reencontramos con ellos comprobando que siguen atizándole duro cuando conviene, que mantienen el pulso firme cuando se trata de facturar correoso y sudoroso R&B, pero que además han aprendido a bordar piezas con potencial comercial: la pegadiza "Gertrudis Homs" es un éxito en potencia, palabra."
Alfred Crespo. RUTA 66. Mr. Demo. Junio 2014.

"En Run Granuja, el quinteto castellonense Gris-Gris vuelven a conjurar la pócima vudú en que mezclan rhythm&blues con el toque psiquedélico de The Doors. Cinco convincentes canciones que muestran la sólida evolución de una banda con las cosas muy claras."
Eduardo Guillot. Diario Levante - La Cartelera. Marzo 2014.

"Run granuja no es un disco de una escucha. El nuevo EP de Gris-Gris está cargado de matices que se descubren poquito a poco o que nunca llegan a desvelarse por completo. Mucho más robusto que aquel primer LP de 2009, mejor definido, más de grupo y menos de ideas personales, con un trabajo instrumental que resulta muy llamativo y ese teclado tan setentero abriendo senda entre un entramado cargado y potente de guitarra, bajo y batería… y, obviamente, con esa voz de Joanmojo de crooner sometido a una sesión de voodoo que no olvidas y que en este caso representa el sello identificativo que toda banda es aconsejable que tenga. Es blues, rock and roll psicodélico, ácido, sesentero, setentero, norteamericano, siempre con espíritu garagero, que toma el Delta, Nueva Orleans, los Doors, Tom Wolfe, Grateful Dead, Dr. John… como referencias, sin obviar su siempre presente querencia por laterreta de La Plana, como se constata desde su uso total del valenciano –en el primer disco dominaba casi por completo el español- y hasta la aparición de personajes de la zona en sus canciones, como la bruixota Gertrudis Homs."
Manolo Bosch - nomepierdoniuna.net - abril de 2014
(www.nomepierdoniuna.net/gris-gris-presenta-su-run-granuja-subido-en-un-bus-azul/)

"Primero me flipó la portada, segundo pensé que el nombre del grupo, GRIS-GRIS, podría tener que ver con la obra maestra que Dr.John publicó en el año 1968, tercero me atrajo eso de cantar en 'valencià', cuarto me recordaron en un primer instante a grupetes sixties, un poco a caballo entre Animals y Troggs, y quinto me los recomendó encarecidamente un amiguete que conoce mis gustos y del que siempre me agradan sus recomendaciones.
"Run granuja" es el tercer trabajo de este grupo castellonense en forma de Ep tras el álbum homónimo del 2009 y el single "Voodoo good" del 2010. Contiene cinco temas repletos de desparpajo que circulan entre el garage y el rhythm&blues."
woody-jagger.blogspot.com - marzo 2014
(woody-jagger.blogspot.com/2014/03/gris-gris-2014-run-granuja.html)


Enregistrat a Castelló al Taller de Gris-Gris durant els mesos de juny i desembre de 2013, “Run Granuja” és un cant de sirenes perquè no pare el blau autobús que, en paraules de Truman Capote, ens porta allà on “potser mai ningú no sabrà on he anat però a ben segur tots sabran per on he passat”. Cants a una generació orfe, perduda en una era moderna, d’esclaus de la conexió. És el cant d’un repte al destí mentre els desitjos són actes efímers, conscients que resposarem el que ens quede a dins d’un bany o a la soca d’un vell pi. És un cant d’un repte al temps mentre caure als seus peus no siga la solució. Un cant d’amor i desesperació a Gertrudis Homs, bruixa que ho va ser de les nostres terres, fetillera que ningú no sap on està ni com va tindre mort. És un camí per núvols de brossa, de viatges per l’A7 amb Iceberg i la recompensa pel cap d’Alfredo García de Sam Peckinpah en joc.

Grabado en Castellón en el Taller de Gris-Gris durante los meses de junio y diciembre de 2013, “Run Granuja” es un canto de sirenas porque no pare el autobús azul que, en palabras de Truman Capote, nos lleva allá donde “puede que nadie sepa donde he ido però seguro que todos sabrán por donde he pasado”. Cantos a una generación huérfana, perdida en una era moderna, de esclavos de la conexión. Es el canto de un reto al destino mientras los deseos son actos efímeros, conscientes que reposaremos lo que nos quede en una bañera o a los pies del tronco de un viejo pino. Es el canto de un reto al tiempo mientras caer a sus pies no sea la solución. Un canto de amor y desesperación a Gertrudis Homs, bruja que lo fue en nuestras tierras, hechicera que nadie sabe donde está ni como murió. Es un camino por nubes de hierba, de viajes por la A7 con Iceberg y la recompensa por la cabeza de Alfredo García de Sam Peckinpah en juego.

credits

released March 12, 2014

Totes les cançons lletra i música Gris-Gris.
Enregistrat a Castelló al Taller de Gris-Gris entre juny i desembre de 2013.
Producció · Gris-Gris.
Enginyer de so · Pau Valls.
Mescla · Alberto Luzendo www.albertolucendo.com.
Màster · Steve Corrao, Sage Audio (Nashville, USA).
Disseny · Hermes Portalés Trigemisto & Gris-Gris.
Imatge portada “Ultimate speed on a ricing bike” (Anònima) 1930. John Bange. John Oxley Library (Brisbane, Austràlia).
Fotos interior i llibret: BatisteSafont.

tags

license

about

Gris-Gris Castellón De La Plana, Spain

contact / help

Contact Gris-Gris

Streaming and
Download help

Track Name: Run Granuja
Apàtrides del sistema
Fills d’un déu no resolt
Celebrem el qu’ens queda
Fem tots junts un gran foc…

Potser mai ningú no sabrà on he anat
Però a ben segur tots sabran per on he passat
Potser mai ningú no sabrà on he anat
Amb aquestes botes…

Passatgers al bus
Al blau autobús
Encà no hem escrit
El millor del blues

Run granuja… run!

Orfes de l’era moderna
Penjats de la conexió
Apreciem el qu’ens queda
Si encà sabem qu’és això…

Potser mai ningú no sabrà on he anat
Però a ben segur tots sabran per on he passat
Potser mai ningú no sabrà on he anat
Amb aquestes botes

Brutes de merda i pols
I que no pare el blues
No pare l'autobús
Si estem a dins tu i jo…

Run granuja!
Track Name: T. Age
Vaig camí de l’horitzó,
Allà on tots cauen,
La nit no espera ningú
I les llunes passen

Faig i desfaig,
Però quasi mai trac
Res en clar
Serà cosa dels canuts…

Fem-ho al ritme i compàs
de les teues dances
Tant de bo que fos costum
I no un miratge…

Com va fer Jim
Sempre’ns quedarà un bany en París
O la soca d’un vell pi…
Track Name: Mos de mort
Temps
Corres més qu’el vent
Quan bufa del nord
I les terres gelen

Por
No’t tinc gens de por
Més bé estic calent
De saber que sóc teu

Quan me dones mos de mort
Quan me dones mos de mort
Als teus peus cauré plegat
Cauré plegat
Abans, no…

Faig
I desfaig raons
Raons de carn i os
Os qu’es queda nú i plora

Temps
No’t tinc gens de por
Més bé estic calent
De saber que sóc teu

Quan me dones mos de mort
Quan me dones mos de mort
Als teus peus cauré plegat
Cauré plegat,
Abans no…
Track Name: Gertrudis Homs
Vas perdre el nom de pila
Mentre’s feia fosc
Al cel tres llunes plenes
Van fer els honors
Ara que saps
D’encanteris i sort
Ara que saps
Com confondre la raó

Faràs màgia i bon vudú
Gertrudis Homs
En cada plec que té el meu cos
Gertrudis Homs

Sóc esclau i titella
Dels teus jocs
Que tens per mi
Que me done pau i amor…
Done pau i amor!

Faràs màgia i bon vudú
Gertrudis Homs
En cada plec que té el meu cos
Gertrudis Homs
Track Name: Iceberg (Alfredo García)
La nit va dur l'eufòria
fins trenc d'alba arribà
però hui no tinc resposta
i hem comença a fer mal

Perduts en núvols de brossa
vam tindre temps per buscar
el cap d'Alfredo GarcÌa
qu'està molt ben pagat...

Si tens un muscle a la vora
on deixar caure'l cap
cuida'l bé mentre pugues
abans no siga massa tard

i tingues pau per l'esforç
tingues a bé acceptar
no espere cap més resposta
que'm pot fer mal... pot fer mal! pot fer mal!

I mentre torne a casa
per la costa-rajola que'ns han deixat
de la que quasi tots reneguen
però ningí alça el braç...
Pense… que qui no plora no mama...
entre els teus pits deixaria caure
jo el meu cap…

La nit va dur l'eufòria
fins trenc d'alba arribà
però hui no tinc resposta
i hem comença a fer mal